Pàgina:30 cançons populars catalanes (1916).djvu/88

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Allà, al Pont d'Olión,
n'hi ha una gran dama,
se'n renta el davantal,
també en fa la bugada.
 La don.
 Ai! la noble dama
 del Pont d'Olión.
Passen tres cavallers,
tots tres la'n saludaven;
ja diu lo del davant:
— Déu la guard, la gran dama. —
Ja respòn lo del mig:
— Per a mi fos criada. —
Respòn lo del detràs:
— Deixeu estar la dama,
que si en tingués marit
en fóra castigada,
i si fossa fadrina
en fóra murmurada. —
La sogra n'era a l'hort,
que tot s'ho escoltava;
ja n'agafa el cistell
i a casa se n'anava.
Hi troba lo seu fill,
tot això li contava;
ja n'agafa un buscall,
la sogra una buscalla.
Quan són a mig carrer