Pàgina:30 cançons populars catalanes (1916).djvu/89

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


ja n'encontren la dama.
— No em diríes muller
d'aon veníes ara? —
— Això ja ho sabs bé tu,
de rentar la bugada. —
N'acabant de dir això,
li'n dóna buscallada;
de tantes que li'n don
la deixa mig baldada;
se'n puja escala amunt
i al llit se n'és posada.
Arriba un oncle seu,
dels que més l'estimaven.
— La gran dama, on és,
que no volta per casa?
— Per un bofet o dos
al llit se n'és posada.
— Deu passar de bofet,
bofet i bofetada.
La dama : dieu, vós,
quin metge voleu, ara?
— Lo metge que jo en vui,
és ser-ne combregada;
després del combregar,
vui sê extremunciada;
després l'extremunció,
en vui sê amortallada.