Pàgina:40 cançons populars catalanes (1909).djvu/102

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

De la vila són, de la vila gran.
Totes tres s'enraonaven:
—Quan vindran nostres galants?—
Ja'n respon la més petita:
—El meu ne trigarà un any.—
Ja'n respon la mitjansera:
—El meu trigarà mig any.—
Ja'n respon la més grandeta:
—El meu no trigarà tant.—
Surt enfòra de la porta
i en veu venir son galant
amb dos criats, que camina
al costat del seu cavall.
—Què'm dueu de llunyes terres,
vós que n'haveu trigat tant?
—No't porto or ni't porto plata,
ni joies de diamants,
sinó una cinta brodada
que no l'han feta cristians,
sinó una mora molt jova
que hi ha treballat set anys.