Pàgina:40 cançons populars catalanes (1909).djvu/104

Matinet me'n lleví jo,
matinet a punta d'alba.
Poso la sella al cavall,
dret a la costa solana.
Talirà, lirom;
talirà, lirom, talirom, lumlaina;
talirà, lirom.
El galó negre al barret,
la sabata encibellada.
Jo me'n pujo costa amunt,
amunt la costa solana.
Quan a mitja costa só
sento una veu prima i clara.
Una espina'm toca'l cor:
n'es la meva enamorada.
Jo me'n giro de cavall:
ja la'n veig tras una mata.
Jo n'hi dono'l Déu vos guard
ella també me'l tornava.
Ens posem a enraonar
de les penes que'l cor passa.
Tant i tant vam conversar,
que ella a plorar se'n posava.
— No'm diries, mon amor,
quan tornarem a encontrar-nos?
— Ai, amor! Com t'ho diré?
Amor, com t'ho diré ara?—
Jo li dono un anell d'or,
de set pedres virolades;
ella'm dóna un mocador
tot brodat de seda i plata.
— Adeussiau, dolç amor!