Pàgina:40 cançons populars catalanes (1909).djvu/105

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Bé tardarem d'encontrar-nos! -
Poso la brida al cavall,
dret a la costa solana
Quan ne soc un xiquet lluny
sento tocar les campanes.
Ja'n veig venir un amic,
amic meu de confiança
— ¿Me'n diries, mon amic,
per qui toquen les campanes?
— Amic meu, jo t'ho diré:
per la teva enamorada.
— Valga'm Déu! Com pot sê això?
No fa un quart que l'he deixada!—
Jo m'entorno costa avall,
avall la costa solana;
poso la brida al cavall
dret a casa seva anava.
Pel camí trobo un fuster
que estava fent una caixa.
— Fusteret, bon fusteret
per qui feu aquesta caixa?
— Per una noia de quinze anys,
que es la teva enamorada —
Quan ne soc prop del fossar
trobo un vellet que cavava
— Ai, vellet, el bon vellet
per qui feu vós la fossana?
— Per una nina la faig
morta n'es d'enamorada
— ¿Me dirieu, bon vellet,
me'n voldrieu dir la casa?
— A tres portes del portal