Pàgina:40 cançons populars catalanes (1909).djvu/106

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


trobareu-la amortallada.—
Aixís que n'entro al carrer
veig mitja porta tancada:
cortina negra al balcó.
El meu cor se'm traspassava.
Tot ne són llantos i plors.
Aixi que passo l'entrada
ja me'n pujo escala amunt,
com si jo fos de la casa.
Pujo lo primê esgraó,
pujo'l segon de l'escala.
Al ser a dalt del replà
me la veig amortallada.
Ja la'n veig a sobre'l llit,
sobre'l llit amortallada,
un llum a cada costat,
i que los dos cremaven.
Ja me n'hi agenollo als peus,
als peus me n'hi agenollava,
i me'n poso a suplicar
a tots els sants i les santes
Després de fer oració
ja n'hi destapo la cara.
— Amor meu, no'm toquis pas,
que jo'n fóra condemnada.
— Bé m'hauries de tornar
les racades que t'he dades.
— Vés a la cambra del mig:
trobaras la meva mare,
que te'n vui tornar les joies,
les joies que tu m'has dades.
Digues que't donga les claus.