Pàgina:40 cançons populars catalanes (1909).djvu/107

les claus de la meva caixa:
hi trobaras l'anell d'or,
de set pedres virolades.
Torna-hi aquell mocador
tot brodat de seda i plata.
En el primer calaixó
trobaras les arracades:
en el calaixó de baix
trobaras l'anell de plata,
i lo ret de carmesí
dessota la roba blanca.
Després ves a cal fuster
i digues que al fer la caixa
me la faci un xiquet gran,
que tots dos hi poguem cabre,
que jo me'n só anat del món,
jo del món me'n soc anada.—
Me'n baixo escales avall:
n'encontro son pare i mare.
— Ara bé n'esteu contents
que m'heu mort l'enamorada!
Ja que no me l'heu donat,
bé l'haureu casada ara!
— No l'haurem casada, no,
que'l bon Déu se l'ha emportada.
De minyones com era ella,
en el món n'hi ha prous d'altres.
— No pas per los meus ulls
en el món n'hi ha cap altra.—
Ja se n'hi ajeu al costat,
se'n pega tres punyalades.
Quina tristesa que fa
que una mort ne causi una altra!