Pàgina:40 cançons populars catalanes (1909).djvu/95

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Un pobre pagès tenia una filla;
tenia quinze anys i encara no fila.
 Talarà, la, la, la,
 prim fila, prim fila.
 Talarà, la, la, la,
 prim fila i se'n va.
La nit de Nadal, que es nit d'alegria,
pren filosa i fus, dóna un tom per vila.
N'encontra'l galan, el qui ella volia.
—D'ont veniu, Joan? —Ont aneu, Maria?
—Vaig al teixidor, que hi tinc peça urdida.
—Quantes canes hi ha, hermosa Maria?
Quantes canes hi ha de la peça urdida?
—Setze canes té: me'n manquen les quinze.
—Què'n farem del drap? —Llençols i camises;
del que'ns quedarà pararem botiga;
cap més n'hi haurà tant ben proveïda;
i dels retallons vestirem les nines;
la gent ne diran: «Hermosa botiga»;
jo'ls hi respondré: «Jo me l'he guarnida».
—En això quedem, hermosa Maria.