— 132 - pel xarroteig dels pardals; una casa amb la façana a mitj jorn, no massa gran i amb les teules mit) humides de les herbes que s'hi fan... Si'm donessis una noia amb aquell seny català que'm sabés posà'l pa a taula i canviar les flors del sant i portés un amor dintre amb un poc de desengany que'm faria tant respecte que no l'hi diria mai... Si'm donessin una taula pels meus llibres estimats, acostada a la finestra pensativa enfront del camp, i desde baix me donessin cl bon dia els caminants i el jovent que va a ballades i els vellets que ja no hi van.. Si'm donessin unes golfes com un arxiu del passat amb l'espitUera per veurer la santa tarda que cau, quan la mort truqués a casa jo ni diria: dQuí hi ha? M'alsaría, amb la mà dreta faria al front la senyal de la Creu, i baixaria lentament escala avall amb aquella obediència que'l riu va parà a la mar.
