— 132 -
pel xarroteig dels pardals;
una casa amb la façana
a mitj jorn, no massa gran
i amb les teules mit) humides
de les herbes que s'hi fan...
Si'm donessis una noia
amb aquell seny català
que'm sabés posà'l pa a taula
i canviar les flors del sant
i portés un amor dintre
amb un poc de desengany
que'm faria tant respecte
que no l'hi diria mai...
Si'm donessin una taula
pels meus llibres estimats,
acostada a la finestra
pensativa enfront del camp,
i desde baix me donessin
cl bon dia els caminants
i el jovent que va a ballades
i els vellets que ja no hi van..
Si'm donessin unes golfes
com un arxiu del passat
amb l'espitUera per veurer
la santa tarda que cau,
quan la mort truqués a casa
jo ni diria: dQuí hi ha?
M'alsaría, amb la mà dreta
faria al front la senyal
de la Creu, i baixaria
lentament escala avall
amb aquella obediència
que'l riu va parà a la mar.
Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/136
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Aquesta pàgina no necessita ser revisada.
