— Ià3 - VI Simplicitat: Ets una reina pobre amb el teu vestidet de fil i seda. Tota ma vida t'es fidel i amiga. Tu i jo sabem l'humil secret del límit i la claro de la paraula nua. Simplicitat: Mai has estat ben meva i d'aquí mon amor i mon respecte. Tens de la lluna l'elevat silenci qu'en el camí del cel s'emporta l'ànima i del sol d'or i foc aquella agulla que clava en l'&ire el transparent insecte. Tens el brill de l'estrella solitària i el desmai dels poetes que no escriuen. Tu't poses en el vol de les gavines i en les veles salobres i gonflades i en les fonts de pastor i en la mirada dels infants i les bèsties í en la núa claretat matinal de les finestres i en la línea de pedra rossejada groga de sol dels campanars romànics. Are mateix alses la mà amb un geste candi i suau de verge florentina i sens dir res m'imposes el silenci. Sia si vols que conversem a soles. Simplicitat: Ets una reina pobre amb el teu vestidet de fil i seda. I
