Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/177

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no necessita ser revisada.


- 173 - son cant la merla hi concerta ab el cant dels passarells. Passionera y corretjoles un ample dosser li fan, com a místiques esteles soltes branques desplegant. Campanetes y violes, obrint llurs tendres coroles la encensen com temple sant. Les nits tèbies y calmoses a son racer solch vetllar: les mentes més oloroses llur baume'm fan respirar; en les hores somnioses sento les Uevors frisoses dins la terra germinar. La lluna ab clarò esblaymada nimba mon templet humil; dels roures de l'encontrada travessa el fullam subtil; y guayto ab vista encisada en cada copa argentada altra glorieta gentil. En mon reco de montanya qu's bella la soletat! Ni l'amor aquí m'enganya ni'm cega cap voluptat, M'hi he bastit una cabanya y una glorietat de canya que es mon palau encantat.