Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/178

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no necessita ser revisada.


- 174 - El pi Un pi vell en Fenasprada serra's migrava abscondit; l'oprimia ab sa abraçada tot un bosch atapait. Vingueren jorns de malastre, la montanya obrí son flanch; del bosch no'n quedà més rastre que el pi vell prop l'esboranch, Verdejant el pla somreya y, admirat de sa gerdor, el pi vell, que a l'abfm queya sospès quedà en la buydor. Sota l'allau que'l blincava, d'ací d'allà rebatut, s'aferra a la penya brava ab suprema estremitut, y allà al cayre de la serra ont xisclen els vents rebels, pensà: «Qu'es bella la terra, y que fondes mes arrel•l»