Aquesta pàgina ha estat validada.
— 64 —
—Jo texiré altra volta, que soch traçut.
Catrich, catrach! Díumenge l'arròs perdut,
—Jo tornaré a fer puntes, flors y llacets.
Catrich, catrach! Ja sento ballà'ls boxets.—
Mes tot d'una glateixen ab força'ls cors
y de cop ja no ballen los balladors
y'ls cants de les sardanes ja s'han callat,
que al lluny, sobre les aigües, surt Montserrat.
Escoltèu la sirena quín bram de boig!
Lo passatge que alegre! Quíns crits de goig!
—Ja som a casa nostra, que'ns veu d'enllà!
La nostra aymada terra ja estén la mà!
May més la nostra patria la dexarèm
y en la terra hont nasquerem hi morirèm!
Que visca Catalunya! Companys, ja hi som!
Visca! Per sempre visca!—crida tothom.
