na á s'áliga, y s'hi axanca demunt. S'aucellot axampla ses ales, pega briuada, s'alsa lo mateix d'un còdol qu'un barrobí, quant esclata, fa botir al ayre; y águila y Bernadet per amunt s'ha dit, y per amunt, y per amunt. Ses muntanyes s'aplanavan, ses valls y comallars s'omplían, la mar ja no mes era una taca blavenca; ja no's destriava res que's bategás, ni fes gens de renou ni mica de remor ni mudansa; y ells sempre per amunt, y de d'allá, vola qui vola per s'endret de sa taca blavenca.
Passan tres dies y s'aliga diu:
—Bernadet, dam un corter, que ses ales s'acopan.
Le hi dona, recobra ses forses, y torna volar tan aviat com primer, y de d'allá.
Passan tres dies mes, y diu altra vegada.
—Bernadet, dam un corter, que ses ales s'acopan.
Le hi dona, recobra ses forses, y torna volar tan aviat com primer, y de d'allá.
Passan tres dies mes, y diu altra vegada.
—Bernadet, dam un corter, que ses ales s'acopan.
Le hi dona, recobra ses forses, y torna volar tan aviat com primer, y de d'allá.
Passan tres dies mes, y diu altra vegada.
—Bernadet, dam un corter, que ses ales s'acopan.
Le hi dona, recobra ses forses, y torna volar tan aviat com primer, y de d'allá.
Passen tres dies mes, y diu altra vegada.
Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/207
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
