Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/209

molt mes llesta y sabuda. Tu meteix ho veurás per lo qu'ara't diré. De llest qu'es son pare, el dimoni fa á mitjes ab ell; y sa dona, la Reyna, sab encara set vegades mes qu'el Rey. Ydò be, na Fadeta sab set vegades mes que sa mare.
—¡O quina atlota mes bufarella que deu esser! s'esclamá en Bernadet, fent uns uys com uns salers.
—Jo t'ho assegur! digué sa jaya. Pos massions que ja n'estás mes de mitx enamorat.
—¡Sí que teniu raó!
—¿Ara? En veurela, en veurela; y sobre tot cuant n'hi vejes fer de ses seues. No res, ara tu t'amagas dins aquestes mates. Vendrá na Margalida ab so covonet demunt es cap y sa post devall sella. Es covonet será d'esquerdes y verduchs de plata; sa post será tota d'or. Se llevará ses faldetes de demunt y s'anell; se posará á rentar sa roba fins que la tenga mes blanca que la neu; pero tu, ben alerta á badar boca ni á bategarte. Vendrá llavo na Rosá, també ab so covonet d'esquerdes y verduchs de plata demunt es cap y sa post d'or devall xella. Se llevará ses faldetes de demunty s'anell, y se posará renta qui renta sa roba fins que le tendrá mes blanca que la neu. Vendrá llav) na Fadeta, també ab so covonet d'esquerdes y verduchs de plata demunt es cap y sa post d'or devall sella. Se llevará ses, faldetes de demunt, se traurá s'anell, y el dexará dalt una roca. Se posará a rentar, renta qui renta y canta qui canta. Tu á les hores surts de puntes de puntes y qu'ella no