m'han descomparegut. He vista una sitja de carbó dins un auzinar, som anat a demanar á n'es carboneret silos havia vists, y m'ha sortit á una altre part, y no n'he pogut treure aguyer.
—¡Ah beneyt! diu la Reyna. ¡Com t'han enganat! Aquell carboner era ella, sa sitja en Bernadet, s'auzinar es cavall.
—¿Que me dius?
—Lo que sents. ¡Ja pots tornar esser partit de pressa!
El Rey gira's cavall, li pega esperonada, y es cavall llongo y altre llongo.
Per mes qu'en Bernadet y na Fadeta s'eran fets ben enfora, al punt los torná tenir.
Na Fadeta, que cada instant se girava derrera per temerse tot d'una que hi hagués fressa de res, el destria, y diu:
—Bernadet, ja tornam tenir mon pare demunt. Just un llamp se'n ve.
—A veure ydò com te'n desfás d'aquests trunfos, diu ell.
—No res, diu ella. Per fat y fat, que la mia mare m'ha comenat y un punt mes, lo qu'ara diré que sía veritat: que jo torn un pastor, en Bernadet es ca, y es cavall una guarda de set centes euveyes.
Encara no ho va haver dit, com ella torná un pastor ab una pellissa y una taleca de pell de cabra, y sona qui sona un fabiol; en Bernadet un ca de bestiar ben alt y gras, assegut devant es pastor, mirantlose fit á fit; y es cavall una guarda de set centes euveyes que pasturavan á la vela.
El Rey, que ja se creya tenirlos dins ses un
Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/231
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
