Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/86

S'atlotona los posa dins un garbellet, pren una guinaveta; y ja es partida.
Arriba á n'es riu; es riu duya molt de rost en aquell endret, y li prengué es budells, es garbell y sa guinaveta.
Na Catalinons, plora qui plora, parteix correns, vora vora, riu avall.
Troba una doneta veya.
—Germaneta, li diu, ¿no hauríau vists uns budellets, un garbellet y una guinaveteta que's riu m'ha robadets?
—Sí, fieta. Segueix riu avall y los trobarás; però escolta: passem sa ma dins s'esquena, que no sé que hi tench.
Na Catalineta la hi passa.
—¿Qu'has trobat? li demana sa veya.
—Perles y diamants.
—Ydo perles y diamants tendrás.
Sa jaya se treu una vellaneta, y diu:
—Jas, fieta meua. No la mostres ni digues á ningú que la t'he dada. No l'has de xapar que no te vejes ben apurada.
—Deu vos pach la caritat, diu s'atlotona; y pren sa valleneta, la s'amaga, y hala corre qui corre riu avall.
Troba una altra doneta veya, y li diu:
—Germaneta. ¿no hauríau vists uns budellets, un garbellet y una guinaveteta que's riu m'ha robadets.
—Sí, fieta meua. Segueix riu avall y los trobarás; però escolta: passem sa ma dins s'esquena, que no sé que hi tench.