Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/95

El Rey va prendre una rabiada faresta, però ben faresta: los se cuydá á menjar.
Quant pa Juanota y sa mare arribaren á ca-seua, trobaren na Catalineta tancada y fermada, com si res fos estat.
Ni sospites varen tenir de que se fos moguda.
Lo en demà per tota la ciutat no's parlava mes que de sa dama des vestit de satí groch ab so cotxo d'or y plata, de quatre cavalls y quatre cotxers, qu'era sa qui havía agradat mes à n'el Rey, sa qui s'en havia duyta la pauma de sa guapesa y galania; y ningú sabía qui era, ni per hont havia pres, ni hont parava.
Es vespre continuá's bull; y, si moltes atlotes hi havia hagudes es vespre antes, mes n'hi hagué aquell.
Na Juanota aná ben alerta á ferhi falta. S'hagué d'afeytar altre vegada es front, perque sa covota ab ses vinticuatre hores li havia crescut tant com si may la s'hagués escapsada.
Na Catalineta, com se torná veure tota solina, tancada y fermada devall sa pastera, se recordá de s'ametleta que sa segona donota veya li havia donada devora's riu.
La xapa; y de dins hi va haver un cotxo d'or y plata ab vuyt cavalls y vuyt cotxers, y un vestit de satí verd ab tots els animals de la terra y els aucells del ayre pintats, y uns tapinets sa cosa mes preciosa del mon.
Es cotxers la desferman; se posa aquell vestit y es tapins, s'afica dins es cotxo; y cap à ca'l Rey s'ha dit.