Pàgina:Canigó (1901).djvu/10

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 mes canta'l gall y dançan més alegres
 y, d'ombra alçant los cortinatges negres,
ab cants d'albada ajudan la terra á desvetllar.

 Al desencadenarse la sardana,
 com enfilall de perles que s'esgrana,
ne surt també Griselda, la rosa del ramell,
 ab gentilesa arranca de sa testa
 la corona de reyna de la festa
y en mans corre á posarla del cavaller novell.

 Mes queda, al arribarhi, entrebancada
 de Tallaferro ab la terrible ullada,
que sens paraules diuli cruel:—¿Donchs ahònt vas?—
 La corona li cau al oferirla
 y, al abaixarse'l jove per cullirla,
ab veu de tro li crida son pare:—¿Donchs què fas?

 ¿Què té que veure ab tu aqueixa pastora?
 —Pare,—respon,—es del meu cor senyora:
cullint gerts y maduixes un día la encontrí;
 ull-presos un del altre, 'ns estimarem;
 la promesa d'amor ab que'ns lligarem,
so cavaller, si's trenca, no's trencará per mi.

 —Donchs de ton cor esborra aqueixa imatge
 ò't tornaré de cavaller á patge,
les armes arrancante que no sabrás honrar.—