Pàgina:Canigó (1901).djvu/102

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 los cristians diuhen missa,
 que ja era mitj cristiá
 qui en mans de moros moría.


 chor de fades

 Si no fóssem al cim d'una montanya,
 per sirena't pendríam de la mar;
 mes, plega, plega ta cançó, oh companya!
 l'historia de Lampegia'ns fa plorar.


 Y tu, Gentil hermós, per qui s'acosta
 l'hora d'amor, párlans d'amor si't plau;
 la flor ne parla al riu, al mar la costa,
 y rius y mars ne parlan al cel blau.


 Muda dorm en tos braços l'arpa hermosa
 que't regalá la fada de Lanós;
 sobre ton pit estrenyla com esposa
 y llança al vent un cántich amorós.


 cant de gentil

 Amor, amor, hónt me pujares?
 hónt sou, amichs? hónt sou, mos pares?
 y jo mateix, digaume, hónt so?