Pàgina:Canigó (1901).djvu/101

 lo dolor lo mataría
 al vèuresen emportar
 sa enamorada cativa,
 la coloma pe'l milá,
 pe'l porcell la margarida.
 En gropa del seu corcer,
 Zeyan la porta al califa,
 al califa Abderraman,
 que al peu del Pirene arriba.
 Ell aixeca'ls ulls al cel
 y'l nom d'Alah pronuncía,
 pronuncía'l nom d'Alah:
 —La filla d'Eudes m'encisa.
 Es la flor del Pirineu
 en lo ple de sa florida,
 es la corona-de-rey³;
 un rey se'n coronaría.
 Será en l'harem de Damasch
 de l'hermosura regina,
 la rosa d'aquell jardí,
 la perla d'aquella riba.—
 Al infelíç aymador
 li donan tomba lluhida
 d'un triangle coronat
 ab cúpula damasquina,
 dins lo poble de Planés⁴,
 á quatre lleugues de Llivia.
 Los vinents escatirán
 si es mausoleu ò meçquita,
 si l'han feta cristians
 ò moros de Morería;
 mes en la tomba del moro