pújam amunt, y amunt encara,
mòstram la cara
del Criador.
Mes si jo't tinch, per què m'anyoro?
si tu'm somrius, donchs, de què ploro
Lo cor del home es una mar,
tot l'univers no l'umpliría;
Griselda mía,
déixam plorar!
Gentil refila encara, entre sos braços
l'arpa respon á son derrer sospir,
quant aprop les alojes senten passos
y, porugues, arrancan á fugir.
Es Guifre'l d'Arriá: quant en mala hora,
fa tres díes, Gentil deixá la vall,
com riu que arrasa y flama que devora,
de sarrahins hi queya un devaçall.
Sense cabdill al vèures, s'esbullaren
los cristians al crit de trahició
y á Cornellá los moros arribaren
ans que ab la nova hi arribás la po'.
Lo comte prou lluytá:—Agambe qui puga,—
esparverats cridaren los guerrers,
Pàgina:Canigó (1901).djvu/104
Aquesta pàgina ha estat revisada.
