Pàgina:Canigó (1901).djvu/105

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 deixant als sarrahins, com á l'oruga,
 poble y palau y regadius vergers.


 Y tot ho saquejaren, desde Prada
 als horris y masíes de Castell,
 deixant pobra la terra y despullada,
 com una testa hermosa sens cabell.


 Joyes, armes, corcers, nins y donzelles,
 arreu, de tot fa presa'l sarrahí,
 com trepitja y malmet flors y poncelles
 un ramat de porcells dintre'l jardí.


 De l'horrible, impensada revinguda
 pot traure'l comte sos amats tresors,
 pot traure á Guisla, sa muller volguda,
 y als fills, fruyt tendre de sos vells amors.


 A un relleix se'ls ne puja de la serra,
 y al tenirlos á port, y entre guerrers,
 los deixa per salvar sa aymada terra,
 dever sagrat de nobles cavallers.


 Del Canigó s'enfila á l'alta cima
 per veure en sa rodalia què s'hi mou,
 per veure'l Rosselló, que tant estima,
 còm lo podría deslliurar del jou.