Pàgina:Canigó (1901).djvu/116

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 desde'ls aspres relleixos de Tretzevents?
 Atravessa la plana com un serpent,
 entafurat entre herbes, boscos y grenys,
 per engolir los moros á cents, á cents.
 La Fo'ls pastors ne diuhen, y es un avench
 ahont turbants s'enfonzan arreu arreu,
 cimitarres, ballestes y ballesters,
 senyalers y senyeres, poltro y jenet.
 Sos ulls no l'oviravan desde Reynés
 pujant per les garrigues de Monferrer.
 Los que'n surten, demanan ales al vent,
 fugint dels que'ls segueixen com tro al llampech,
 com al ferro que aixafa lo martinet.
 Més enllá de Coll d'Ares y Font de Tech,
 Roca-Colom blanqueja com una neu;
 los colomins que hi nían fugen esquerps,
 fugen á voladuries ay! com fan ells.
 Abans de gayre passan sobre Ull de Ter,
 ningú s'hi atura á beure, tots tenen set,
 los cristians, los moros y llurs corcers,
 y sols cau de sagetes pluja batent,
 sagetes que corsecan com llamps en sech.

 Si tenen set que'n tingan, prompte beurán,
 mes no glopades d'aygua, sinó de sanch,
 de sanch de guerrers moros y cristians.
 Ja al comte Tallaferro li'n va rajant,
 reobríntseli la nafra del día abans.
 Veyent que se li adolla, son cor decau:
 —¡Oh Guifre, 'l comte Guifre, mon bon germá!
 atúrals tu y fereixlos, ara si may.—