Pàgina:Canigó (1901).djvu/115

Quan ja's veu sense forces,alacaygut,
per cel y mars y terrespasseja'ls ulls;
alçant los ulls oviraquelcom que llu,
serpent de ferro que entremontanyes surt.
Si es gent del gegant moro¡Deu nos ajud'!
si son soldats de Cristo,Cristo los du.
No son soldats del moro,puix aquest fuig,
son los del comte Guifre,comte volgut.
Los que Gedhur comandano son poruchs,
sos cors son més de roureque de sahuch,
reberen les besadesdel Simoún
y ab fers lleons y hienestots s'han batut;
mes entre-mitj veyentsed'espasa y mur,
ans que d'un colp l'aixafen,prudent s'esmuny
per entre'ls dos exèrcitslo Tech amunt.
Amunt á negres núvolsvan com lo fum,
ja passan vora'l templede la Mahut³,
ja pe'l bosch de La Roca,sota'l Portús.
Si poden á Cerdanyapujar segurs,
desde Cerdanya á Lleydalo Segre hi du;
allí serán los morosá casa llur;
mes ay! la font del Segrequé n'es de lluny!

Tu que d'una gambadapassas lo Tech,
obre ton ull de pedra,pont de Ceret⁴,
que de fills de Mahomano'n veurás més.
Ja la Balma del Morofugir los veu,
fugir envers la Caixa,sota'l Palet⁵,
lo que Roland tirava,jugant ab ells,
de montanya en montanyape'l Pirineu.
¿Quin monstre es eix que baixacap al riu Tech