Pàgina:Canigó (1901).djvu/12

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 surten rius de guspires de tot cayre,
 com si's vejessen entre terra y ayre
los llamps y los cometes en guerra sabrejar.

 Dels fallayres al ball la gent s'atança,
 les nines deixan la primera dança,
y un dels joglars2 , al vèures tot sol ab los fadrins,
 llança, ab quimera mossegantse'l llavi,
 eixa cançó de verinós agravi,
com un grapat de vívores y negres escorpins:


 LO RAM SANTJOANENCH

 Lo día de Sant Joan
 n'es día de festa grossa,
 les nines del Pirineu
 posan un ram á la porta,
 d'ençá que una n'hi hagué
 d'ulls blavenchs y cella rossa,
 tenía una estrella al front
 y á cada galta una rosa.
 Un fallayre li ha caygut
 al ull, ¡malhaja la brossa!
 n'apar un esparverot
 que fa l'aleta á una tórtora.
 Lo matí de Sant Joan
 la tortoreta se'n vola,
 se'n vola voreta'l riu
 á cercar ventura bona.
 Un ramellet cull de flors,