Oliva condolgut ab ells sospira,
ab més plors apagant lo foch de l'ira,
y ab mes cendra l'ardor del esperit,
y unintse les tres flames de la pira,
fan sola una oració tota la nit.
Y la dolça oració d'una volada
puja al bon Deu, damunt sa ala inflamada,
tres esperits lligats per un amor;
aixís tres gotes de suau rosada
s'aplegan dins lo cálzer d'una flor.
Al primer raig de llum que la parpella
fereix del finestral de la capella,
diu missa'l bisbe-monjo per Gentil;
s'il·luminan los cors ab llum novella,
com los altars ab la claror d'abril.
Al consumar lo sacrifici insigne,
de germanor indeslligable en signe,
una hostia consagrada'ls ofereix,
pa dels ángels sagrat, á Deu condigne,
que als dos germans ditxosos mitj-parteix.
De Sant Galdrich en la vehina altura
enfondeix l'hermitá una sepultura,
humitejant la terra ab tristos plors.
Quant recorda á Gentil y sa hermosura:
—¡Qué curta es,—diu,—la vida de les flors!—
Pàgina:Canigó (1901).djvu/127
Aquesta pàgina ha estat revisada.
