y que'l món tot increpe al homicida:
«¿Per què llevares á Gentil la vida?
¿sa gentilesa y son amor hónt son?»
Una horrible fantasma, en son desfici,
á la gola l'empeny del precipici,
y altres fantasmes, baix, ab crit etern,
«Vina,—li diuhen,—vina prest, tu ets nostre,
es lo trespol aixó que prens per sostre,
sota eix abisme udola'l del infern.»
Esferehit la celda deshabita
y al nort s'allotja en altra més petita,
niu del temple posat més á redós;
y ab l'oració'l bon Deu y ab lo cilici,
com ab ses mans, l'arranca del suplici,
tornantli ses diades de repòs.
Mes ¡ay! un jorn, reobrintli la ferida,
de Sant Guillem sentí contar la vida.
Quant feya sa capella en Vallespir,
los pastors y pagesos li ajudavan
y, per sou, que'ls vullás, li demanavan,
ab sos camps y ramades benehir.
Cansat de dur un gros carreu, un día,
un dels manobres seus lo malehía:
l'hermitá li digué:—Llança aqueix roch,
Pàgina:Canigó (1901).djvu/154
Aquesta pàgina ha estat revisada.
