Pàgina:Canigó (1901).djvu/176

 los de sant pere de roda

 Quant de Cósroes l'espasa flamejanta
 cremava de David la ciutat santa,
 en son etern, inderrocable soli
 tremolá la ciutat del Capitoli.
 Lo papa Bonifaci, en barca ayrosa,
 lo cap del Príncep dels apóstols posa,
 penyora que á tu't fía,
 ¡oh Catalunya, oh dolça patria mía!
 La empeny ab má amorosa
 la mar, vers hont comença'l Pirineu,
 al peu del Cap, de Venus trono un día,
 que suplantá la Creu.
 Los mariners á ses divines plantes
 de les reliquies santes
 estojan lo tresor.
 Al riure l'iris de la pau hi tornan
 y'l tabernacle adornan
 garlandes de verdor.
 Ab llur mantell les eures lo cobreixen
 y aritjols y ridortes li guarneixen
 un maig de cel que'ls ángels fan florir.
 Vehent que Sant Pere escull lo Verderari
 per son reliquiari,
 li fan una capella,
 d'hont brotá, com la flor de la poncella,
 de Sant Pere de Roda⁴ 'l monestir.