Pàgina:Canigó (1901).djvu/177

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 la goja de lanós

 Adeu, terra cerdana,
 mon paradís un día,
 qué n'ets ¡ay! d'anyorívola per mi,
 d'ençá que en ta Solana,
 verger de l'amor mía,
 tots los meus somnis esflorar vejí!


 los pabordes de nuria y font-romeu

 Se sent algú que plora
 vers Font-romeu y Nuria,
 de les alojes es l'esbart que açtora
 nostra suau canturia.
 Cantèm, cantèm, llur fosca nit declina
 als raigs de vostra aurora,
 ¡oh Estrella matutina
 de Nuria y Font-romeu!
 siau vos la Regina
 de nostre Pirineu.


 chor de gojes

 Anèmsen, Flordeneu; de fulla en fulla
 vostra corona d'or se va desfent,