Pàgina:Canigó (1901).djvu/22

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 En Canigó tu ets presoner desde ara;
 mes Canigó l'Olimp es de les gojes.-
 Gentil, lligat per invisibles llaços,
 va seguint la Encantada, que, traydora,
 estrafá la figura de Griselda,
 son caminar suau y sa veu dolça,
 son mitj-riure de verge que somía,
 son ayre de palmera que's gronxola,
 sos rinxos de cabell esbulladiços,
 son llabi coralí y galtes de rosa:
 sobirana que deixa son imperi
 y esclava's fa de qui l'amor li roba.


 Al arribar al cayre de la serra,
 de Guifre y sos guerrers ell se recorda.
 Gira ab recança la mirada enrera;
 lo Rosselló a sos ulls qué bell se mostra
 voltat d'una filera d'alimares
 que d'una á una en cada cim se posan!
 En cada cap de puig dels que rodejan
 la plana de Ruscino, hi há una torra,
 una torra gentil que al cel arriba
 per abastar l'estrella ab que s'enjoya.
 De Batera al bell cap ja vermelleja,
 com un clavell als polsos d'una hermosa
 que per fer la sardana s'arrenglera
 á desigual fantástica rodona.
 Massana y Madeloch ja al front la duhen
 com les de Cos, les de Cabrens y Goa;
 y Opol, Monner y Tautaull y Salces
 son quatre cirials de flama roja.