Pàgina:Canigó (1901).djvu/44

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 y de verdor corones li teixeixen
 ab lo cel y la terra de concert.


 Contempla'l jove feixes y boscatges
 y derrera'ls pradells de la Regina,
 una esmeragda en forma de petxina,
 tota plena de perles y de flors:
 es la vall delitosa de Seturia;
 quant ab son bes primer l'alba la arrosa
 sembla l'áurea conquilla en que flayrosa
 del mar isqué la reyna dels amors.


 Lo riu de Santa Magdalena ombrívol
 cap á Occident la Fada ribereja,
 passant pe'l bosch, perque Gentil no veja
 de Sant Joan del Herm los hermitans.
 De cim en cim va de Rubio á Pentina,
 y, sota Bresca en Collegats, li ensenya
 la rica Argentería que en la penya
 pará algun geni ab enciseres mans.


 Cortinatges de tosca y brodadures,
 cascades d' argent fos en l'ayre preses,
 garlandes d'eura en richs calats suspeses,
 d'alguna fada finestró diví,
 de lliri d'aygua, y de roser poncelles,
 com ulls closos de vèrgens que hi somían,
 tot hi es blanch, com los coloms que hi nían,
 papallones gentils d'aquell jardí.