Pàgina:Canigó (1901).djvu/43

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Resclosa fora un temps d'estany amplíssim
 ahont, en llur fogosa jovenesa,
 aqueixos cims miravan la bellesa
 de son alt front avuy esblanquehit.


 Avuy l'estany no hi es, y alta muralla
 d'un castell de titans es eixa serra,
 per escudar la catalana terra
 fet sobre'l dors del Pirineu altiu.
 Noufonts, Carlit y Canigó y Maranges
 son ses quatre ciclòpiques torrelles
 y son eixos turons ses sentinelles
 hont encara les áligues fan niu.


 Lo vell Puigmal d'espatlla rabaçuda
 es l'arx d'aqueixa altiva fortalesa,
 que en setcents anys lo sarrahí no ha presa,
 fenthi bocins la llança fulgurant.
 Prop d'hont Cadí ab lo Cadinell2 encaixa
 s'alça 'l doble turó de Pedraforca;
 es del castell l'inderrocable forca,
 feta, si cal, á mida d'un gegant.


 Atravessant lo Sícoris aurífer,
 la carroça's desvía vers Saloria;
 la Seu d'Urgell, com página de gloria,
 lluheix en mitj d'un pla sedós y vert:
 per ferli de vinyetes argentines
 lo Valira y lo Segre se junyeixen