Pàgina:Canigó (1901).djvu/42

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 esbadiarse de Valencia á Rosas,
 entreteixirse ab serres y turons,
 hont penja, com ses flors immustehibles,
 les blanques caseríes y vilatges
 y, més aprop del cel, los hermitatges,
 que'n semblan, allí dalt, los escalons.


 Per la montanya d'hont lo Segré brolla
 van á Tosas florit y al Pla d'Anyella,
 hont troba flors la petonera abella,
 regalècia balsámica l'anyell;
 y, com jay que per nins se deixa vèncer,
 á llur carroga d'or l'espatlla abaixa
 l'Alp gegantí, que una pineda faixa
 com cap de monjo un cercle de cabell.


 Lo Clot de Moixeró1 verdós y ombrívol
 de sos abets y pins entre les branques
 los veu passar, com dues perdius blanques,
 del estèril Cadí per lo crestall,
 hont l'estrámpol isart per refrigeri
 troba sols, ab lo líquen de l'altura,
 les perles de l'aurora y l'aygua pura
 de la font regalada del Cristall.


 Es del Cadí la serralada enorme
 ciclòpich mur en forma de montanya,
 que serva'l terraplè de la Cerdanya
 per hont lo Segre va enfondint son llit.