Pàgina:Canigó (1901).djvu/45

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Volant als cingles de Monsèn, li ensenya
 les cascades bellíssimes de Gerri,
 y en Cabdella, en Espot y Biciberri
 constelacions d'estanys d'atzur y vert:
 les tres valls de Pallars, que la calitja
 de boyrina ab son ròssech enmantella,
 li semblan solchs que gegantina rella
 á les tres branques del Noguera ha obert.


 Li fa veure Bohí, eixa flor que's bada
 d'un cáos de granit en les entranyes,
 y d'aqueix bosch de puigs, ombres estranyes,
 la Roca dels dos Homes Encantats3;
 y, dant més brida á les esquerpes daynes,
 al cim de Neto malehit s'enfila,
 com qui, vistos los baixos de la vila,
 vol vèurela millor desde'ls terrats.



 LA MALEHIDA

 ( maladetta )


 Véusela aqui; mirau sa gegantina altura:
 se quedan Vignemale y Ossau á sa cintura,
 Puig d'Alba y la Forcada li arriban á genoll;
 al peu d'aqueix olímpich abet de la montanya,
 son sálzers les Alberes, Carlit es una canya,
 lo Canigó un reboll.