Vés al contingut

Pàgina:Canigó (1901).djvu/45

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Volant als cingles de Monsèn, li ensenya
les cascades bellíssimes de Gerri,
y en Cabdella, en Espot y Biciberri
constelacions d'estanys d'atzur y vert:
les tres valls de Pallars, que la calitja
de boyrina ab son ròssech enmantella,
li semblan solchs que gegantina rella
á les tres branques del Noguera ha obert.


Li fa veure Bohí, eixa flor que's bada
d'un cáos de granit en les entranyes,
y d'aqueix bosch de puigs, ombres estranyes,
la Roca dels dos Homes Encantats3;
y, dant més brida á les esquerpes daynes,
al cim de Neto malehit s'enfila,
com qui, vistos los baixos de la vila,
vol vèurela millor desde'ls terrats.



LA MALEHIDA

( maladetta )


Véusela aqui; mirau sa gegantina altura:
se quedan Vignemale y Ossau á sa cintura,
Puig d'Alba y la Forcada li arriban á genoll;
al peu d'aqueix olímpich abet de la montanya,
son sálzers les Alberes, Carlit es una canya,
lo Canigó un reboll.