Pàgina:Canigó (1901).djvu/46

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Dels rius Garona y Éssera sa gran gelera es mare;
 Aran, Lys y Venasca podrían dirli pare,
 Montblanch y Dhawalgiri li poden dir germá;
 á continents més amples d'ossada serviría,
 al ángel, per tomársen al cel, de gradería,
 de trono á Jehová.


 Un cedre es lo Pirene de portentosa alçada;
 com los aucells, los pobles fan niu en sa brancada,
 d'hont cap voltor de rasses desallotjarlos pot;
 quiscuna d'eixes serres, d'ahont la vida arranca
 son vol, d'aqueix superbo colós es una branca,
 ell es lo cap de brot.


 Cabdill es d'eix exèrcit en orde de batalla,
 la torra que domina la coloçal muralla,
 entre eixes mil arestes del temple'l campanar,
 lo Goliat d'eix rengle de filisteus deforme,
 d'aqueixos pits y braços l'altívol front enorme
 que's veu de mar á mar.


 Al bes del sol lluheixen son elm y sa coraça,
 l'un fet de neus eternes, l'altra d'un troç de glaça
 de dues hores d'ample, de quatre ó cinch de llarch;
 los núvols en sa espatlla son papallons que hi volan,
 y eix quadro, hont llums, tenebres y tinta y foch rodolan,
 té'l firmament per march.