Pàgina:Canigó (1901).djvu/54

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 rossoladiça entre les boyres baixa
 l'áurea carroça flamejant del sol.


 Flordeneu de la seva mou les brides,
 y á Gentil amadíssim per complaure,
 de Pomero florit vola á Camsaure,
 serrejant sempre entre Viella y Lys,
 y anega la seva ánima en los dolços
 remors de rius, cascades y boscuries,
 de rossinyols entre suaus canturies
 y música y perfums de paradís.


 ¿Qué son los Pirineus? serpent deforme
 que, eixint encara de la mar d'Asturias,
 per beure l'aygua ahont se banya Ampurias,
 atravessa pe'l mitj un continent.
 Quant ja á la mar mediterránea arriba,
 al mirarla, potser, tan espantable,
 ab un colp de sa espasa formidable
 en dos lo mitj-partí l'Omnipotent.


 Entre sos dos bocins, que'l colp allunya,
 vers França l'un si l'altre vers Castella,
 verda, soliua, agraciada y bella
 obre son sí florit la vall d'Aran.
 Atrets per sa verdor fresca y gemada,
 los dos enamorats sovint s'hi giran;
 mes prompte ses belleses no s'oviran,
 puix l'ombra de la nit los va abrigant.