Pàgina:Canigó (1901).djvu/57

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 y reflectint lo firmament en l'aygua,
 al vorejar los dos ses clares ones,
 entre boyrines y celistia á estones
 creuhen seguir los astres per l'atzur.


 Com áliga real que'l vol abaixa,
 declina'l carro d'or á la Bullosa,
 en prat esmeragdí rúbrica hermosa,
 xifra d'argent brodada en vert domás;
 y d'aquell riu la cinta anguilejanta
 al peu del Canigó les daynes guía,
 hont ja la Goja'l seu gojat voldría,
 tement que un altre amor no li robás.


 Lo pastor, que á sos passos se deixonda,
 obrint mitj somnioses les parpelles,
 creu que baixan del cel dues estrelles
 per qui en la terra algun amor somriu;
 les estrelles, que desde l'hemisferi
 aguaytan, creuhen veure ab sa coloma
 un colomí d'immaculada ploma
 que al cim d'un campanar vola á fer niu.