Aquesta pàgina ha estat revisada.
sent cántichs entre verdor
y rierons entre molça.
De la cova singular
la carroça es á l'entrada,
que's desclou al día clar,
com una porta que's bada.
Porta d'or del Orient,
llavors de l'aurora bella
lo sol anava naixent,
com la flor que s'esbadella.
Del Canigó gegantí
Gentil en la cima's troba,
davant d'un quadro diví
que tots los sentits li roba.
LO ROSSELLÓ
—Aguayta!—diu l'hermosa, y en mágich panorama
obrir ven á ses plantes lo pla del Rosselló
per entre cortinatges de boyres d'or y flama,
y ací's veu, com en somni d'amor, prop de sa dama
y al cim de Canigó.
Cinch rius brollan d'aqueixa montanya grandiosa,
cinch rius d'aygua de gebre, mitj perles y mitj gel,
