Pàgina:Canigó (1901).djvu/72

 de tots ab les escumes lo Rosselló s'arrosa;
 aixís sos raigs escampa l'estrella més hermosa
 per los jardins del cel.


 Apar una almorratxa descomunal que vessa
 per sos cinch brochs de vidre cinch rius d'aygues d'olors;
 la aixeca entre eixes cimes Pirene gegantessa
 com quant, dintre la plaça, dançant la pabordessa
 arruixa'ls balladors.


 Gegant ample d'espatlles, al torb y a la tempesta
 y als núvols deixa ferhi cada hivernada aplech;
 ramades té que viuhen de romaní y ginesta
 en cada arruga esteses de sa rumbosa vesta,
 y un poble en cada plech.


 Allá d'allá Colliure, del Pirineu derrera,
 se ven rojench è informe sortir lo sol naixent,
 com far que ab braç de ferro sosté la cordillera,
 y al náixer ja ab sa rossa y estesa cabellera
 s'abriga'l firmament.


 De son breçol d'escumes quant s'alça cada día,
 son raig primer corona lo rey del Rosselló;
 de jorn tot l'enmantella de llum y pedrería,
 y al pòndres en Maranges encara un bes envía
 al front del Canigó.