Pàgina:Canigó (1901).djvu/74

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Es obra del Pirene gegant aqueixa terra,
 dels cims la devallaren les aygues de gra á gra,
 les pedres de la plana son òssos de la serra,
 d'ahont un pas per segle, com hoste que's desterra,
 lo pèlach reculá.


 A les Nereydes, filles de Dòris, suplantaren
 les Náyades joliues, que en Arles y Molitj
 de sa aygua sanitosa les urnes abocaren;
 les Dríades dins l'arca dels dòlmens s'allotjaren
 dels arbres entremitj.


 ¿De quántes guerres fora lo Rosselló teatre?
 portal d'Iberia, ¿quántes nacions ha vist passar?
 Les serres, graderia d'aqueix anfiteatre,
 en sa creixent arena més pobles han vist batre
 que onades en sa mar.


 Grans viles lo fenici vora eixa mar plantava,
 y, esposa desertívola que cerca un altre llit,
 besava llurs muralles mil anys y les deixava,
 y lluny elles al veure sos ulls y vesta blava,
 morían de neguit.


 Lo temps á Caucolíberis é Il·líberis esborra,
 si restan llurs ossades, sos noms ja ningú'ls sab.
 De la Ruscino Púnica ne resta sols la torra,
 com d'home que en l'arena de vora mar s'ensorra,
 trayent ja sols lo cap.