Pàgina:Canigó (1901).djvu/89

 mentre'ns cantan los moixons
 sos himnes epitalámichs,
 y envían valls y turons
 onades d'alens balsámichs;


 mentres lo sol surt del mar,
 daurant aquest promontori,
 com il·lumina l'altar:
 lo brandó del desposori;


 de mon regne, que es lo seu,
 recordauli alguna historia:
 parlauli del Pirineu,
 que es lo trono de ma gloria.



 la fada de mirmanda


 PASSATGE D'ANNÍBAL¹


 Les gojes de Mirmanda, de Vallespir y Alberas
 aquell matí dançavam en lo Bosquet dels Horts,
 en lo bosquet de roures, d'alzines y sureres,
 d'una arpa de set cordes als divinals acorts.
 De prompte se sentiren remors en la collada,
 com d'un torrent quant ronca venint la torrentada;
 la borinor s'acosta, rodola la tronada
 y en la serena riuhen del Pirineu los ports.