mentre'ns cantan los moixons
sos himnes epitalámichs,
y envían valls y turons
onades d'alens balsámichs;
mentres lo sol surt del mar,
daurant aquest promontori,
com il·lumina l'altar:
lo brandó del desposori;
de mon regne, que es lo seu,
recordauli alguna historia:
parlauli del Pirineu,
que es lo trono de ma gloria.
la fada de mirmanda
PASSATGE D'ANNÍBAL1
Les gojes de Mirmanda, de Vallespir y Alberas
aquell matí dançavam en lo Bosquet dels Horts,
en lo bosquet de roures, d'alzines y sureres,
d'una arpa de set cordes als divinals acorts.
De prompte se sentiren remors en la collada,
com d'un torrent quant ronca venint la torrentada;
la borinor s'acosta, rodola la tronada
y en la serena riuhen del Pirineu los ports.
Pàgina:Canigó (1901).djvu/89
Aquesta pàgina ha estat revisada.
