Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/13

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


nota, hi podrá llegir ab tota sa puresa la mateixa cansó que haurá sentit algun cop taral-lejada pels frescos llavis d' alguna ayrosa y senzilla pageseta.»

Lo nostre objecte no ha sigut altre que donar una mostra de lo que son las Cansons catalanas. Ne hi hem posat de tot género. No 's crega que fora de las de aquí no n'hi haja de bonicas, molt al revés. Las montanyas de Canigò, La llántia del rey moro, Don Joan y D. Ramon, Lo compte Floris y moltas altras mes ne quedan. Be prou que ho sab si 'n quedan ó no En Marian Aguiló, home de llarchs coneixements en la materia, que ja fa molts anys s' hi entreté en col-leccionarlas , y que, sino estém mal enterats, aviat las fará sortir totas plegadas.

Nos ha ajudat á fer nostre treball la obra que ab lo títol Observaciones sobre la poesia popular publicá envers l' any 1853 En Manel Milá, catedrátich de la Universitat de Barcelona; mes en honor de la veritat devem dir que de tots los cants que en aquella obra se hi troban, naltres ne tenim tres, quatre y fins sis versions. A fi de que cap mala llenga puga dir que 'ns hém reduhit á copiarlos del llibre del Sr. Milá, n' hi havem encaixadas en nostra col-leció mes d' una dotzena que en lo Romancerillo no hi son y moltíssims mes que 'ns quedan encara pera mes endavant.

Ara sols nos toca dir que hi hem fet lo qu' havem sapigut. Se hi trobará falta de talent de segur, mes no pas de bona voluntat. Aqueixa ningú pot, ni déu duptar de que hi es.

F. P. B.— C. C.

Septembre de 1866.