Al punt de la mitja nit—ni l' un ni l' altre dormian.
—Que teniu lo meu espós—que no dormiu d' agonía?
—Ara si que 'us ho diré—que mes callar no podria.
Comptesa, lo rey m' ha dit—que jo li portés sanch viva.
—Matéu á baix del estable—lo cavall que jo hi tenia.
—Muller aixó no pot ser—que 'l rey ho coneixeria.
Lo rey avuy m' ha manat—que despartirnos haviam;
també'l rey me te manat—que'm tinch de casá'ab sa filla.
—Com pot ser bon comte, aixó—tenir duas mullers vivas?
—Es que també m'ha manat—que'us haig de llevar la vida.
—Pórtem á casa mos pares—novas de mí no sabrian,
jo criaria 'ls infants—millor que la que vindria.
—Com pot esser, ma muller,—tenir duas mullers vivas?
—Compte per tú moriré—compte per tú moriria.
Baixeten baix de la escala—porta aquellas telas finas
que jo n' havia brodat—al temps que n' era fadrina,
ab ellas me cobrirás,—de mortalla 'm servirian;
també deixam genollar—y dir quatre Ave-Marias
una per l' ánima vostra,—una per l' ánima mia,
una per qui 'm fa matar—no tinga punt d' alegria,
una per la qui vindrá—que no hi veja nit y dia.
Mentres que l' está matant—un patge del rey arriba.»
—Compte mata á ta muller—si no també moririas.»
Vers 3.
—Tot Mallorca n' he trascat—y marit no 't trobaria
á no se 'l comte de l' Arca—que tè infans y muller viva.
Troba la seua comptesa—que á son camí li sortia.
—Aném á sopar comptesa—que sopant us ho diria.
Comptesa anémsen al llit—qu' en lo llit jo 'us ho diria.
