Pàgina:Cansons de la terra (1871).djvu/39

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Vers 31.

¿Qué teniu lo meu marit?—¿De qué estéu trist, amor mia?

Vers 44.

Báixaten baix la escala—porta aquellas telas finas.

Vers 46.

y en lo mitj d' aquellas telas—n' hi ha un brot de medicina.

Vers 21.

No 'm treguis moltas viandas—que 'ns basta un platet d' olivas.

Vers 36.

Que un ó altre ha de morir,—que departirnos haviam.

NOTAS.

 Esta cansó es una traducció mes ó menys catalanisada de la castellana que du per titol Conde Alarcos, y que mes avall publiquem. Aquests apariaments del castellá eran mòlt en us en los romansos dels últims segles, en los quins la musa catalana, que comensá abeurantse en la provençal, finia imitant á la castellana. En una versió mòlt vulgar y de gens de valor literari, que podriam y podem nomenar moderna, se hi ha afegit una fi diferent á la de la versió castellana. Diu aixís en ella la mare despedintse de sos fills:

 Mamáu mon fill preciós
 que no 'us ne tornaré á dar,
 ton pare m' ha de matar,
 altra mare tindrèu vos.—