Pàgina:Cansons de la terra (1871).djvu/72

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


que 'l qu' ara 'us parla, Escrivana,—es vostre estimat marit.
¿Voléu venir, Escrivana,—voléuse 'n venir ab mí?
—Si per cert, lo senyor compte,—que ja fossem pèl camí.—
Ell se 'n va dins del estable—á cercá 'l millor roçí;
ella se 'n puja á la cambra—á buscá 'l millor vestit.
Lo rey moro es en finestra—y al pelegrí veu fugir;
quan lo moro se 'n adona—l' Escrivana es pèl camí.
—Si jo t' hagués conegut—no haurias entrat aquí.—
Prompte mana al seu servey—qu' enselli 'l millor roçí
y ab pressa 'ls dona al darrera—per podels' aconseguir.
Quan son l' altra part de l' ayga—lo pont se va mitj partir.
—Poncelleta te la 'n portas—¡ay traydor de pelegrí!
Cent escuts costa sa roba—y altres cent costa 'l roçí,
y altres cent jo te 'n daria—si la 'n deixesis venir.

VARIANTS. Vers 1.

Tan petita l' han casada—la filla del rey Alí.

Altra.

Tan petita l' han casada—la filla del carmesí.

Vers 8.

Ja trucan á la porteta—«Arciseta baixa á obrir.»
La mare tota plorosa—á la finestra va eixir.
—¿Com baixará l' Arciseta—si no es en tot per açí?
Lo rey moro se l' enduta—al castell de Moreri.
—Mare, tiréume la capa—la capa d' aná' á servir,
que me n' aniré pèl mon—á captar del pa y del vi.—

Vers 23.

—¿Vol fer caritat, Arcisa,—á aquest pobre pelegrí?
—No per cert, vos lo bon pobre,—jo 'n voldria pera mi;
ara las criadas pastan—per lo rey moro y per mí,
que demá serán las bodas—del rey moro que hi ha aquí,
del rey moro que 'm te presa—y que 's vol casar ab mí.—
Lo rey moro es en finestra—en la finestra d' or fí.