«¿Per qué tota una branca del tronch humá somía
trobar en l'altra vida eterna bacanal,
en lloch de la gaubansa que l'ànima assacía,
sols dins sa pols desfent-se l'ubriaca fantasia
d'un paradis carnal?
«¿Per què, desheretada de llum y de batisme,
cayent de rassa en rassa a l'eterna! dissort,
se pert com fruit d'un arbre penjat sobre l'abisme,
y'l món que a Crist adora a un món qu'es son prohisme
no salva d'eixa mort?
«Oh! sols qu'una flor brosti per la suprema Altesa
daré a l'ardenta arena ma sanch per regadiu;
que l'ángel qu'a Isaíes lliurá de l'impuresa,
deixant ma vida ab flama de caritat encesa,
me toca ab son caliu.
«¡Anem! Per la creu santa somés a captiveri
tot mar y tota térra ahont lo sol se pon,
al rebre tantes ánimes feels al gran Misteri,
se vestirán de festa, com triomfador imperi,
les torres de Sión!
«Jo sent remor de palmes… Ma set no més consola
una il·lusió llunyana, omplint mon viure trist:
l'encens de les centúries qu'a les estrelles vola,
Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/160
Aquesta pàgina ha estat revisada.
