Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/161

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


com si los pobles fessen del món una llar sola,
 germans en Jesucrist…»

 Digué, y aixís com veuen lo llor de l'alabansa,
la porpra, el llit de roses, o'l triomfal penó,
quan llurs visions esplèndides los mostra l'esperansa
lo qui la fama adora, lo qui a la guerra's llança,
 l'amor y l'ambició;

 Ell veu, per tota gloria y terme ahont camina,
qu'en mitx de gent irada son còs al pal lligat,
l'assota y apedrega la turba serrahina,
mentre son front clareja al bes de llum divina
 de l'Immortalitat.

 La mar com orgue ronca; la lluna s'hi enmiralla;
escampa l'olivera l'ombratge dolç y humit;
un temple apar natura on tot batega y calla,
mentre un estel y un altre de l'Infinit devalla
 o torna a l'Infinit.

 No sé si fada o ángel entre perfums de lliri
y alens que par que cerquen un front qu'agombolar
la copa a l'ombra allarga; y al peu del monastiri,
un monjo s'agenolla, mirant en son deliri
 lo cel de Miramar.