blica autonoma de soldats, regint-se pels seus propris Estatuts. Aquest important document manca, per desgracia, en l'Arxiu de Palerm, qui solament conté restes incomplets de les actes ques refereixen al Ducat d'Atenes en l'ultim deseni del domini dels senyors sicilians de soca aragonesa; emperò n'afirmen l'existencia altres de posteriors, pels quals consta també que fou redactat en la parla vulgar de Catalunya.
En les meves assidues recerques en els arxius de Barcelona i de la capital de Sicilia he tingut la sort de trobar poques però curioses noticies de l'empteu de dita llengua com oficial en el govern de llurs Estats pels conqueridors d'Atenes i de Neopatria. Totes elles se refereixen solament als darrers vint anys del domini català. Pera explicar-nos una tant considerable llacuna historica s'ha de tenir en compte que, a causa de la destrucció de molts registres, fins a l'any 1355 no apareixen am regularitat en la Cancelleria Panormitana actes referents a l'historia del Ducat d'Atenes, i que l periode d'ella que va desde 1311, data de l'establiment dels catalans en dit territori, fins an aquell any, s'ha de reconstituir penosament en sa major part am documents saltats de Venecia, Napols, Roma, etc, apart d'altres fonts historiques que no es ara del cas citar.
