El primer testimoniatge que coneixem de l'ús oficial del català en els ducats grecs es el nomenament de jutge d'apelacions a favor de Bartomeu de Valeri, en el qual se declara terminantment ques fa de conformitat amb els capitols promulgats pels anteriors ducs, redactats així mateix en aquella llengua [1].
Una altra curiosa prova sens ofereix més endavant, en 1372, en un privilegi d'exempció i franquesa olorgat a Nicolau Embay (sic), batlle d'Atenes, per Novella, muller de Jaume Sanchez de Leyda, a la qual, en el concepte d'administrador dels seus béns, estava obligat a prestar certes servituts. S'hi expressa que fou escrit en català, segons l'ús establert a Atenes [2].
Els capitols acordats en aquesta mateixa ciutat més endavant, el 20 de Maig de 1380—un cop s'hagué calmat una mica en els Ducats,
- ↑ Archivio di Stato de Palerm, Regia Canceneria, reg. XI, fol. 110 v.: «Proutin quedam capitulo per dictos precessores nostros in pulgari Catalana ydiomate constituto hec inter alia continentur». 6 Abril 1368.
- ↑ Extengué aquest privilegi en Joan Seraio, notari d'Atenes, i sa confirmació porta la data de 7 de Janer de 1372: «Quia per tenorem dicti publici instrumenti scripti manu Johanni Seraio, notari actorum civitatis elusdem et aliorum testium subscripcionibus roborati in carta videlicet de pappiro et vulgari catalanorum eloquium secundum usum et mores civitatis eiusdem...» Ibid., Reg. Canc, XIII, 210.
